Tinc molta sort però tinc molta son

Quan estas molt cansat i necessites urgentment dormir, però no pots perque tens altres coses a fer, canvia el teu estat d'ànim. La primèra sensació és de irratibilitat, les coses molesten molt més perque no tens forces ni ganes de ser complidor. Quan superes aquesta fase entres en una dinàmica d'estar volant, tot passa rapidament mentres tu et mous a càmera lenta, però és divertit, tot es converteix en relatiu i les coses perden la seva realitat i no t'afecta gaire la resta de la gent ni les coses que en altre moment t'irritarien. La última etapa (a la que jo he arribat) és quan ja no pots ni controlar el cos ni els pensaments i et dones compte que de la mateixa manera que els esfinters no poden controlar la pixera, els ulls no poden controlar les llagrimes i que et veus envoltat de gent que t'estima, i et preguntes perque t'estimen si en l'estat en el que et trobes no pots donar res a ningú i descobreixes que t'estimen perque són amics teus i són amics teus perque tu també els estimes sempre, també en els moments en que estan en un estat en que no et poden donar res.


Tinc molta sort, tinc gent que m'estima molt i el que encara és més sorprenent és que gent que no fa gaire temps que conec i que han entrat a la meva vida perque estimen a algú que m'estima i que jo estimo, aquesta gent que no saben com sóc, també m'estimen, i jo què he fet? Realment tinc molta sort, però tinc molta son.

Xavi, Olga, Lalo, Tania. Moltes gràcies.

LATIN POWER

Latin power


ATENCIÓ: Aquest article no és dedicat al univers llatí que omple els mitjans de comunicació.

Som llatins, no podem fer-hi més. Funcionem com funcionem, i la pregunta sería Com pot ser possible que funcionem?

Ens fallen les infrestuctures i no ens queixem, ens enganyen i ens prometen i no ens queixem, ens pagen poc i no ens queixem, es riuen de nosaltres i no ens queixem.

Sembla que ens queixem però és mentida, potser ho comentem i alguna vegada i si ens toca molt d'aprop ens queixem una mica.

Però en general passem de tot i no fem res. Ara això sí, treballem com treballem. Som llatins, i pensem com a llatins, Total pel que ens paguen.... total pel que ells fan.... total pel que servirà....

Sincerament de vegades em plantejo si sería millor viure a un altre societat, però NO.

JO FORMO PART DEL LATIN POWER http://www.youtube.com/watch?v=GcEiwtCvi10

shakira

Respirar

Respirar



El cos submergit sota l'aigua, pujant cap a la superficie.

El moment del primer contacte de la pell amb l'aire i obrir la boca i el nas per captar tot l'aire possible i omplir els pulmons d'oxigen, fent una respiració ràpida.

Necessitem respirar sempre però hi ha vegades que ho necessitem més que d'altres.


http://es.youtube.com/watch?v=K4ZY_h21PCI

Premi Nobel? de la Pau?

Una veritat incòmoda senyor Gore és que a casa seva tingui aire acondicionat i que tingui casa i esperi que el dia de demà sigui possible viure en un món més net, vosté te moltes possibilitats d'arribar al dia de demà.

ZONES DE CONFLICTE
ASIA
Afganistán, Cachemira, Corea, Filipinas, Indonesia, Irak, Islas Salomón, Laos, Nepal, Oriente Próximo, Sri Lanka, Turquía, Yemen.
AFRICA
Angola, Argelia, Egipto, Etiopía/Eritrea, Guinea Conakri, Namibia, República Centroafricana, R.D. Congo, Sahara, Senegal, Sierra Leona, Somalia, Sudán.
EUROPA Y CAUCAS
Azerbaiyán/Armenia, Kosovo/Serbia, Macedonia, Chechenia, Tayiquistán/Kirguizistán/Uzbekistán.
AMERICA LATINA
Colombia, México.

Ja ha arribat el moment que tant esperava

Tremoleu terrestres que ja ha arribat el moment que tant esperava, Los señores de peláez ja han obert el seu space a on podeu gaudir de la seva música online i sentir-vos feliços al seu costat.

A l'espera del seu disc no dubteu en visitar http://www.myspace.com/losseoresdepelaez

i que visqui la bona música.

Qui dia passa any empeny

Qui dia passa any empeny

Quina vida, com és la realitat, passen les hores, passen els dies, passen xocolata, tot passa i sense que en siguem conscients, però no està mal, va be que passi, i de fet jo passo, vull dir que passo de tot i no passo de res perque no hi ha res de que passar ni de no passar, sempre estem esperant que passin coses i recordant coses passades i no volem perdre el temps ni deixar que passi el temps sense que passi res però les coses passen igualment, si que podem variar les cosses pero passen, així és vida.

De petit sempre em deien que el temps passava lent, que de gran passava més ràpid, que la vida passava volant i encara que miro enrere i veig que el temps ha passat molt ràpid recordo estones que passaven molt lentes quan era petit, i ara fa molt temps que no tinc aquella sensació, de fet m'ha costat recordar-la.

Ara hi ha moments en que voldria tenir la sensació d'avorriment, de perdre el temps, de que no passi res, però no ho aconsegueixo, si he d'esperar una estona no suporto no fer res, escolto música, llegeixo, fumo, bec, xiulo, miro, oloro, toco, dormo, i si ja he fet de tot i encara espero, em dedico a pensar. Que fuerte, no m'avorreixo mai, que passa!!!

Deu ser que m'he oblidat d'avorrir-me? potser m'hauria d'avorrir una mica i així no deixaria que passes el temps sense fer coses que no faig perque no sóc conscient de que el temps passa.