tres cosas hay en la vida

Tres cosas hay en la vida, salud, dinero y amor. Y el que tenga las tres cosas que le de gracias a Dios.

Quina pena que no hi hagi Déu, perquè si existís pujaria allà dalt per donar-li les gràcies.
Com que no pot ser, faré una altra cosa, pujaré allà dalt amb qui vulgui quan vulgui i li donaré les gràcies personalment.

Rata de dos patas

Massa poques vegades escoltem algú que ens diu que tot li va rodat, quina bona sensació que ens deixa, quina diferència a quan algú ens diu que tot va malament, que res no funciona, que està passant una mala època.

M'encanta que la gent pugui veure sempre el got mig ple, si és així segur que tot li va rodat.

És com la Paquita, capaç de dir les coses simplement com ella les veu.



Mireu també:

http://www.youtube.com/watch?v=Tw9xPJWb0P4

Recarregar

v. tr. Carregar de nou. Recarregar una arma de foc. Recarregar la pipa // Agreujar (una quota d'impost, etc.)/ Fig. Adornar amb excés.

Reflexió estiuenca

Cent cops al dia ens burlem dels nostres defectes en veure'ls en els altres

Res no hi ha tan difícil com decidir-se

Res és impossible per l'home que no ho ha de fer ell mateix

Aquell que sap fer una cosa, la fa. Aquell que no en sap, ho ensenya als altres

No diguis tot el que penses, però pensa tot el que dius

Volen donar gust a tothom, cosa impossible, i acaben disgustant a tothom, cosa més fàcil

Pensa com fan els savis, però parla com la gent senzilla

Hi ha més vells bevedors que no pas metges vells

Són aquells que saben escoltar bé, els qui tenen més coses per a explicar

Una bufetada passa, una paraula perdura

Si no t'atreveixes a escriure-ho ni a signar-ho, aleshores, tampoc no ho diguis

Tant aviat com va existir la prudència i la perspicàcia va neixer la hipocresia

Estar gastat val més que estar rovellat

El dubte és més cruel que la pitjor veritat

Si el món hagués pogut millorar per mitjà de discursos, ja viuríem des de fa temps en un paradís

El dia que descobreixes que pertanys a la majoria, ha arribat el moment de canviar d'opinió

L'amic de tots no és amic de ningú

Riu en públic, però plora quan estiguis tot sol

Resignació, quina paraula més trista! I, a pesar de tot, és l'unic refugi que em queda

Una pena absoluta és tan impossible com una felicitat absoluta

La gent acostuma a demanar crítiques però el que vol són lloances

L'experiència és el nom que cadascú dona als seus errors

Avui mateix comença la resta de la teva vida

Qui no té mai un enemic no trobarà mai un amic

L'objectiu de la oratòria no ha estat mai la veritat, sinò la persuasió

Ferrocarriles de hierro del norte de España

Com ho feiem quan no teniem móbil? quan no teniem internet ni gps? com trobavem informació, com miravem ofertes de viatges, de lloguers, com calculavem com arribar als llocs, com quedavem amb la gent, com consultavem en un moment tot allò que ens generava dubtes, com asseguravem que estavem bé, com li deiem a algú que l'estimavem, que feiem per passar les hores mortes, com investigavem com sonaven els grups de música, qui eren els personatges a qui els havien dedicat els carrers de les nostres ciutats, com consultavem el temps que faria, com deiem a algú que no el voliem veure més, com trobavem amics de la infància que no haviem vist des de l'EGB, com accediem als grans poetes i als seus versos, al grans pintors i als seus quadres, als grans directors de cine i a les seves pel.licules. Com veiem les fotos de les nostres amistats, els seus videos, les seves reflexions, com patiem sense saber a on estava la gent quan no estaven a casa.

La veritat, no ho se. Ja no m'enrecordo.

TECHNOVIKING

Diuen que no es mou al ritme de la música....

La música es mou al seu ritme.

I jo afegiria que això és el que em passa a mi quan ballo i encara que jo ho explicava ningú m'entenia.

Està molt bé

No hi ha res com ser éssers assertius i intentar sempre comprendre a la gent que ens envolta.
Si no aconseguim entendre, també podem acceptar o passar del tema que sempre és molt millor que criticar.
Però al que volia referir-me és a l'associació d'edats que fem sobre la gent del nostre entorn. Quin barem fem servir per valorar si son més grans que nosaltres, més petits, o d'edat similar i aquí rau el principal element per fer la valoració que és que en molts casos no sóm conscients de com ens veuen els altres.

Així, per exemple, jo veig a un futbolista famós per la tv i considero que sembla més gran que jo, però a més ho tinc clarissim.., i no em paro a pensar si la gent creuran clarissimament el mateix que jo o per contra ells tenen clarissim que aquell futbolistas és molt més jove que jo.

Davant d'aixó només em queda clar que encara que ell tingui molts més diners que jo o que sigui més jove. Jo sóc més feliç que ell.
Perquè els diners no fan la felicitat no?