Si no aconseguim entendre, també podem acceptar o passar del tema que sempre és molt millor que criticar.
Però al que volia referir-me és a l'associació d'edats que fem sobre la gent del nostre entorn. Quin barem fem servir per valorar si son més grans que nosaltres, més petits, o d'edat similar i aquí rau el principal element per fer la valoració que és que en molts casos no sóm conscients de com ens veuen els altres.
Així, per exemple, jo veig a un futbolista famós per la tv i considero que sembla més gran que jo, però a més ho tinc clarissim.., i no em paro a pensar si la gent creuran clarissimament el mateix que jo o per contra ells tenen clarissim que aquell futbolistas és molt més jove que jo.
Davant d'aixó només em queda clar que encara que ell tingui molts més diners que jo o que sigui més jove. Jo sóc més feliç que ell.
Perquè els diners no fan la felicitat no?
3 comentarios:
Petitó,
T'he de dir que a mi també em passa, tot i aixó no se si t'ha de servir com a consol, diria que en algun lloc d'aixó en diuen "sindrome de Peter Pan".
Per altre banda, segur que els diners no donen la felicitat, pero no se on vaig sentir algú que repetia una frase que havia sentit que deia:"El dinero es la felicidad, pero hay que ser, muy experto para diferenciarlos", no es que hi estigui d'acord, es només un apunt.
Una abraçada.
Xavi!
Tenir diners no dona la felicitat, però no tenir-ne pot arribar a crear una insatisfacció semblada a la infelicitat.
Entenc per això, que està tot dins del cap. I cada cap...
Peter Pan.
Peter pan?
No se qui ets. Però em sona d'algun llibre!!!
Charlie
Publicar un comentario