Pompeu Fabra
Disbauxa:
Excés comdemnable, inacostumat, en el menjar. Encara estem indisposats de la disbauxa d'ahir. Hem fet una petita disbauxa.
Excés immoderat d'alguna cosa. Despendre mil pessetes en tres dies: gaires disbauxes com aquesta, aviat no ens restarà ni un cèntim. Tot se n'anava en tiberis, festes, divertiments: allò era una disbauxa.
Capteniment del qui es lliura als delits sensuals immoderadament. Viure en la disbauxa. Lliurar-se a la disbauxa.
2 comentarios:
Jesucrist, Jesucrist, cada dia t'estimo més, per lo be que t'expliques...
Parles de la disbauxa, però, per què parles de la disbauxa? Això no m'ha quedat gens clar.
Parlo de la disbauxa com a essencia de la complexitat vital enarmornitzada com podria parlar de la xerinola, gresca, tabola. Es a dir que tot el que conflueix en un punt i està de pas, ve de llocs diferents i el seu fi és llunya, cal doncs aprofitar el moment en que confluim doncs possiblement els camins es separin.
Publicar un comentario