Que curios que de vegades sembla que empetiteixo en direcció a la desaparició, i quina sensació d'idiota. Em passa, no ho se, no ho puc explicar. És com una espiral que m'envolta i em fa cada cop sentir-me més reduit. Em passa quan em trobo amb ella al carrer envoltada de gent i em saluda i jo no se que fer amb els meus braços, amb les meves mans, i no se que dir i empetiteixo rapidament i sense fre cada cop a més velocitat. Que idiota que sóc i que idiota que semblo.
Deu ser per això que empetiteixo perque no m'agrada ser idiota i voldria reduir-me a la mínima expresió per semblar menys idiota.
1 comentario:
...............El temps t'ajudarà.
Publicar un comentario