lunes, 14 de enero de 2008

Quan es tanca una porta sempre se n'obren dues

Froscan, el gran obridor de finestres ho va dir:

Ho haveu vist? Poesia visual i sonora de Francesc Montaner.

http://myspacetv.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&videoid=20431681

Finestra oberta
En hores baixes estem volant baix
per camins sense esperança
de cop se't planta un senyal nou
algú que et crida pel teu nom
res tens a perdre no pot ser pitjor
el dau de la vida cal tirar-lo molts cops
puja l'escala no tinguis cap por
troba la llum al mig de la foscor.
Finestra oberta
cent-mil colors pinten el cos mort
que cobriran tot el desconsol
tot tard o d'hora caldrà triar
perquè el camí no s'acaba mai
venen els dubtes no se a on tirar
quin és millor, per on vull anar
un cop has pres la gran decisió
ascendint cotes d'introspecció
mentre el món corre sense saber a on
trobo el nord a les portes del sol.

No hay comentarios: