DESCANS

Quina sensació més gratificant és estar descansat. Tot es gaudeix molt més.

Realment quan s'està ben dormit i no es tenen presses les coses més sencilles són molt més gratificants que quan estem esperant que acabin per marxar i fer una altra cosa que tenim pendent.

Tot es relativitza i treiem importància a les coses que ens passen, de fet sempre tot és més sencill.

La vida ha de ser sencilla, ho hem d'intentar. Per tant relaxem-nos i gaudim.

Els petits canvis són poderosos

No vull tornar a sentir mai més a la meva vida que no puc opinar sobre el que passa al meu voltant, que no puc intentar canviar les coses que no m'agraden, que no tinc respecte pels que han treballat abans meu, que he de callar i abaixar el cap quan penso que els organismes democratics dels que participo no funcionen com haurien de funcionar, que la meva opinio formada per escoltar a la gent no te fonament. LLUITARÉ I ENCARA QUE NO GUANYEM, QUAN EM MIRI AL MIRALL NO SENTIRÉ LLÀSTIMA DE MI PER NO HAVER FET RES.



Un altre món és possible.

http://es.youtube.com/watch?v=_uCC-venMtU&feature=related

Adiccions

Les adiccions són dolentes, diuen. Però si som adictes és per algún motiu, allò que ens produeix adicció ens agrada. I no totes les adiccions han de ser dolentes. Segurament tenien raó els que deien que tot en excés és dolent, però és que una adicció no te per que ser excesiva, no? o vol dir que un adicte mai en te prou? o que no és conscient de que és excesiu?

Sincerament crec que algunes adiccions les veiem com a negatives, però adiccions n´hi ha moltes.

Drogues

videojocs

series televisives

estetica

egoisme

esport

mandra

menjar

ludopatia

sortir de festa

sexe

feina

comprar roba

cotxes

futbol

perruqueria

etc..

Jo en tinc unes quantes però crec que com tothom.

Cínic

Cínic -a: adj. Pertanyer a una escola filosòfica fundada per Antístenes, deixeble de Sòcrates // Que, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i sinceritat, impúdic.

Sempre ens quedarà París.

Si és cert que sempre ens quedarà París, també és cert que ens queda una mica lluny i davant de la difícil posibilitat de viatjar tot el que voldriem utilitzem els viatges astrals.

És fàcil, només cal tancar els ulls i imaginar que ets allà a on vulguis.

Jo de totes maneres he de reconeixer que la majoria de cops que viatjo astralment ho faig acompanyat de música. M'agrada escoltar música i viatjar a on em doni la gana, i encara diré més, moltes vegades no marxo enlloc però amb la música ja en tinc prou.

Últimament estic escoltant molt un tema de Dexter Gordon amb Tete Montoliu que es diu Catalonian Nights (Que no us puc posar el link del Youtube perque no existeix).

La música que ens atrapa per temporades ens te enganxats durant un temps i pensem que mai ens cansarem d'escoltar-la.

I Tu, també tens la teva actual cançó preferida? Doncs que comenci el viatge.

És el millor moment?

Fa unes setmanes algú va preguntar si mirant enrere i valorant el moment actual, no compartiem la sensació de que sempre que et fas aquest raonament estas en el millor moment de la vida.



Vol dir que tens la sensació que ara estas millor que mai, que et sents més realitzat, més content amb tu mateix, que has aprés moltes coses de la vida i a com afrontar tot el que et va succeïnt, etc.



Majoritariament la resposta dels presents va ser que sí. Que el moment actual de les seves vides era el millor moment, i això que hi havia gent de diferents edats.



Si tu ets un dels que et sents així. Enhorabona. Disfruta la fruta.

Tinc molta sort però tinc molta son

Quan estas molt cansat i necessites urgentment dormir, però no pots perque tens altres coses a fer, canvia el teu estat d'ànim. La primèra sensació és de irratibilitat, les coses molesten molt més perque no tens forces ni ganes de ser complidor. Quan superes aquesta fase entres en una dinàmica d'estar volant, tot passa rapidament mentres tu et mous a càmera lenta, però és divertit, tot es converteix en relatiu i les coses perden la seva realitat i no t'afecta gaire la resta de la gent ni les coses que en altre moment t'irritarien. La última etapa (a la que jo he arribat) és quan ja no pots ni controlar el cos ni els pensaments i et dones compte que de la mateixa manera que els esfinters no poden controlar la pixera, els ulls no poden controlar les llagrimes i que et veus envoltat de gent que t'estima, i et preguntes perque t'estimen si en l'estat en el que et trobes no pots donar res a ningú i descobreixes que t'estimen perque són amics teus i són amics teus perque tu també els estimes sempre, també en els moments en que estan en un estat en que no et poden donar res.


Tinc molta sort, tinc gent que m'estima molt i el que encara és més sorprenent és que gent que no fa gaire temps que conec i que han entrat a la meva vida perque estimen a algú que m'estima i que jo estimo, aquesta gent que no saben com sóc, també m'estimen, i jo què he fet? Realment tinc molta sort, però tinc molta son.

Xavi, Olga, Lalo, Tania. Moltes gràcies.

LATIN POWER

Latin power


ATENCIÓ: Aquest article no és dedicat al univers llatí que omple els mitjans de comunicació.

Som llatins, no podem fer-hi més. Funcionem com funcionem, i la pregunta sería Com pot ser possible que funcionem?

Ens fallen les infrestuctures i no ens queixem, ens enganyen i ens prometen i no ens queixem, ens pagen poc i no ens queixem, es riuen de nosaltres i no ens queixem.

Sembla que ens queixem però és mentida, potser ho comentem i alguna vegada i si ens toca molt d'aprop ens queixem una mica.

Però en general passem de tot i no fem res. Ara això sí, treballem com treballem. Som llatins, i pensem com a llatins, Total pel que ens paguen.... total pel que ells fan.... total pel que servirà....

Sincerament de vegades em plantejo si sería millor viure a un altre societat, però NO.

JO FORMO PART DEL LATIN POWER http://www.youtube.com/watch?v=GcEiwtCvi10

shakira

Respirar

Respirar



El cos submergit sota l'aigua, pujant cap a la superficie.

El moment del primer contacte de la pell amb l'aire i obrir la boca i el nas per captar tot l'aire possible i omplir els pulmons d'oxigen, fent una respiració ràpida.

Necessitem respirar sempre però hi ha vegades que ho necessitem més que d'altres.


http://es.youtube.com/watch?v=K4ZY_h21PCI

Premi Nobel? de la Pau?

Una veritat incòmoda senyor Gore és que a casa seva tingui aire acondicionat i que tingui casa i esperi que el dia de demà sigui possible viure en un món més net, vosté te moltes possibilitats d'arribar al dia de demà.

ZONES DE CONFLICTE
ASIA
Afganistán, Cachemira, Corea, Filipinas, Indonesia, Irak, Islas Salomón, Laos, Nepal, Oriente Próximo, Sri Lanka, Turquía, Yemen.
AFRICA
Angola, Argelia, Egipto, Etiopía/Eritrea, Guinea Conakri, Namibia, República Centroafricana, R.D. Congo, Sahara, Senegal, Sierra Leona, Somalia, Sudán.
EUROPA Y CAUCAS
Azerbaiyán/Armenia, Kosovo/Serbia, Macedonia, Chechenia, Tayiquistán/Kirguizistán/Uzbekistán.
AMERICA LATINA
Colombia, México.

Ja ha arribat el moment que tant esperava

Tremoleu terrestres que ja ha arribat el moment que tant esperava, Los señores de peláez ja han obert el seu space a on podeu gaudir de la seva música online i sentir-vos feliços al seu costat.

A l'espera del seu disc no dubteu en visitar http://www.myspace.com/losseoresdepelaez

i que visqui la bona música.

Qui dia passa any empeny

Qui dia passa any empeny

Quina vida, com és la realitat, passen les hores, passen els dies, passen xocolata, tot passa i sense que en siguem conscients, però no està mal, va be que passi, i de fet jo passo, vull dir que passo de tot i no passo de res perque no hi ha res de que passar ni de no passar, sempre estem esperant que passin coses i recordant coses passades i no volem perdre el temps ni deixar que passi el temps sense que passi res però les coses passen igualment, si que podem variar les cosses pero passen, així és vida.

De petit sempre em deien que el temps passava lent, que de gran passava més ràpid, que la vida passava volant i encara que miro enrere i veig que el temps ha passat molt ràpid recordo estones que passaven molt lentes quan era petit, i ara fa molt temps que no tinc aquella sensació, de fet m'ha costat recordar-la.

Ara hi ha moments en que voldria tenir la sensació d'avorriment, de perdre el temps, de que no passi res, però no ho aconsegueixo, si he d'esperar una estona no suporto no fer res, escolto música, llegeixo, fumo, bec, xiulo, miro, oloro, toco, dormo, i si ja he fet de tot i encara espero, em dedico a pensar. Que fuerte, no m'avorreixo mai, que passa!!!

Deu ser que m'he oblidat d'avorrir-me? potser m'hauria d'avorrir una mica i així no deixaria que passes el temps sense fer coses que no faig perque no sóc conscient de que el temps passa.

Que gran és el meu poble.

Que gran que és el meu poble.

Avui he caminat pels carrers del meu poble (havia de fer encarrecs) i és que m'encanta, caminar pels meus carrers i veure a la gent inmersa en els seus pensaments i en les seves converses, observar a la gent com van caminant i rient o amb possat d'enfadats o escoltant música i cantant en veu alta, i el millor de tot és la gent que va parlant sola.

M'encanta seure a la plaça de l'estació i veure passar a la gent com surten a bafarades amb la cara de tornar a casa després de la feina i amb ganes d'arribar a casa i fer més feina.

Però hi ha una cosa que no se si tenen els altres pobles i que el meu si que ho te i el fa gran, els frikis, en el meu n´hi ha molts i m'encanta, allà assegut a la plaça de l'estació els veig passar no surten del tren, apareixen del no res i desapareixen pel no res, gent deforme, malgirats que caminen amb el centre de gravetat descentrat i que fan coses extranyes.

De vegades, quan penso que vull ser de gran, penso que potser algun dia arribaré a ser un d'ells als ulls d'algú però no m'importa, soc d'aquest gran poble i vull formar part d'ell.

És de vegades que em sento empetitir

És de vegades que em sento empetitir



Que curios que de vegades sembla que empetiteixo en direcció a la desaparició, i quina sensació d'idiota. Em passa, no ho se, no ho puc explicar. És com una espiral que m'envolta i em fa cada cop sentir-me més reduit. Em passa quan em trobo amb ella al carrer envoltada de gent i em saluda i jo no se que fer amb els meus braços, amb les meves mans, i no se que dir i empetiteixo rapidament i sense fre cada cop a més velocitat. Que idiota que sóc i que idiota que semblo.

Deu ser per això que empetiteixo perque no m'agrada ser idiota i voldria reduir-me a la mínima expresió per semblar menys idiota.

Insensibilitat

Insensibilitat



Serà que m'estic tornant insensible.


S'ha mort un jugador de futbol, jove, que esperava un fill, amb un futur prometedor, i em sap greu, sí, pero no més la gent que mor cada dia a la carretera, no més que els coneguts o familiars de coneguts que moren, no més que la gent que acaba de morir o perdre-ho tot per culpa del terretremol que acaba de destrossar Perú, o la gent que ho ha perdut tot pel pas del huracà Dean i la gent que ha mort, o els morts per culpa dels incendis que estan afectant a Grècia per no parlar de la quantitat de gent que mor cada dia a Irak, Afganistan, Palestina per posar alguns exemples.
.

Cada dia moren més de mil persones a la india, cada minut mor un nen al món. I moltes persones d'aquest nostre món preferirien morir que seguir vivint com viuen perque tenen GANA.
.

Serà doncs que m'estic tornant insensible? segurament sí. Ja em va passar fa uns anys quan es va morir Diana de Gales, no entenia a la gent del meu voltant, encara pitjor em sentia rabiós al veure aquelles reaccions. I ara em passa quelcom semblant.
.
S'HA MORT POBRE HOME, I TAN BON HOME QUE ERA.

La natura diligent

LA NATURA DILIGENTArriba la tardor, aquest any ha arribat abans i tot del que li tocaria, i quan arriba la tardor és el moment de sortir al camp, de collir cargols, cireres d'arboç, bolets, endrines i mores.

Sempre sortim amb alegria i el cor feliç d'aprofitar aquestes meravelles que la natura diligent ens regala sense demanar-nos res a canvi. Per que està clar que no li donem res a canvi.

La tractem malament, l'embrutem i intentem exterminar-la, diem que ens genera molesties i ella en canvi en la seva magnífica generositat ens regala els seus fruits salvatges.

Que poderosa ets que sempre tornes a reviure deu ser per això que encara no han aconseguit acabar amb tu i mai podran.

La insuportable lleugeresa de l'ésser

La insuportable lleugeresa de l'ésser.

Què som?

Qui ho sap del cert, tots intentem inventar-nos la nostra raó de viure.

Seguramet diríem que cerquem la felicitat, lluny queda la idea de que al món es ve a patir.

La felicitat, aquell impuls que ens generen coses que podríem enumerar, que fins i tot algunes podríem tocar amb la mà i acariciar, i que quan aquestes ja no ens donen la felicitat podem substituir per d'altres.

Si deixem de generar felicitat en algú prenem un altre camí intentant trobar nova felicitat, però, i quan despareixem?

quan morim?

que queda del nostre ésser, què hem estat?

records?

amor?

experiencies?

generadors de felicitat?

i és tan fàcil substituir-nos?

Deixem dolor, i això deu ser bo, si no deixessim dolor voldría dir que el nostre ésser no ha significat res per a ningú, i volem significar, això ens ha fet feliços.

Pero ara generem tristor.

Deu ser això el nostre ésser també pateix, hi ha coses que ens fan patir, coses que podem tocar amb la mà i que podem acariciar, i quan ens fa patir, ho substituim. O ho intentem.

Així deu ser que quan morim ens substitueixen, per molt que haguem generat felicitat.

Si no fos així que sería de la vida?

L'ésser camina per una corda tan prima....

Va de poemes

L'Elionor

L'Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".

La gent se l'estimava,

l'Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre

feia córrer l'escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l'opaca grisor de les finestres,

i al cap de poc l'Elionor no hauria

pas sabut dir d'on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i que aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes

i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".


(Miquel Martí i Pol)

Deus?

Tots tenim els nostres idols, als que adorem com a Deus.

Aquests són alguns dels meus.

...

La destrucció de la ment

La destrucció de la ment:

Qui més qui menys coneix a algú que te la ment destruida, molt facilment busquem explicacions que ens portin a entendre perquè ha arribat a aquesta situació, així enganyem a la nostra ment i la continuem tenint sencera.

Quines són les principals causes:

1- Una mala infància, no superada.

2- Una adolescència complicada. (qui no ha sortit tocat de l'adolescència?)

3- La perdua massa prematura d'algú estimat.

4- Un desengany amorós.

5- Una feina massa exigent.

6- Una societat excesivament pendent de tot alló que fem.

7- Les drogues o l'alcohol. (El tabac no)

8- Alguna més que no recordo.

El fet és que si tornem a mirar la llista veurem que tots podriem dir que alguna d'aquestes causes, o més d'una, formen part de la nostra història, i així i tot creïem estar amb la ment sencera, davant d'aixó poder fer dues reflexions, o aquestes causes no són tan significatives o ningú està tan lluny de que qualsevol dia se li destroci la ment.

A ti te parió una madre

A ti te parió una madre.

(Primer de tot he de demanar disculpes per la tardança en escriure un altre interessant article, però no recordava la contrassenya.)

L'atre dia, i ja van dos, vaig sentir-me realment bé, vaig trobar-me casualment a aquell amic de veritat d'aquella època en que erem petits, aquell amic amb el que vem descobrir el món, i no cal que penseu en res especial, sencillament, erem amics i capaços de possar-nos el mon a l'esquena i fer les gamberrades que ens imaginessim.

La primera pregunta a fer-se, és perque vem deixar de veurens, i la resposta està en l'adolescència. Qui es pot dir que hagi sortit sa de l'adolescència. Els nostres camins van prendre direccions diferents, amistats diferents, novies diferents (per sort), i ens vem allunyar . Ja se que que aixó passa molt i ens passa a tots pero el fet que quan ens retrobem ens sembli que em trobat a un desconegut o a un conegut que fa temps que no veiem és realment sorprenent.

La segona pregunta és que ha passat a cada vida en aquest temps. I la resposta només és explicar allò que vols, amagar el que no vols i fins i tot inventar alguna història.

Així és doncs, la trobada va ser bona, molt bona, totes les històries que m'havia explicat la gent del meu amic, totes les llegendes, tots els misteris estaven davant meu, i jo curiosament no tenia cap intriga per saber la realitat, sincerament no m'importava, el veia bé. I ell com em veia a mi? poques vegades ens fem aquesta pregunta, jutgem i no pensem en que ens poden jutjar a nosaltres.

Vem veure cervessa, molta, i vem riure, molt, encara que sembles que no hi havia res per riure.

Així és la vida. Estic realment content de trobar gent coneguda que fa molt temps que no veig. Em fa sentir bé.

les orenetes

LES ORENETES

M'agrada el Jaç

M'agrada el Jaç:

Cada dia està guanyant major crediblitat la magnífica història inventada sobre l'origen de la praula Jazz:

Com tots sabreu, després de llegir aquestes paraules, la música coneguda com a Jazz va ser creada per una de les comunitats més desafavorides de la societat d'estats units a finals del segle XIX, i si la gent volia gaudir d'aquesta música havia de desplaçar-se a locals de molt dubtosa reputació, a on molt sovint hi havia el que eren conegudes com a dones de moral distreta.

Explica la llegenda que un d'aquests locals era regentat per un mallorquí que s'havia aventurat a fer les Amèriques i que va popularitzar la frase "tothom al jaç" indicant clarament al públic assistent que es fiquessin al llit amb les dones treballadores de l'ofici.

Així va ser doncs, com d'una parula tan catalana com Jaç es va evolucionar per donar nom a una de les músiques més representativa i més respectada del món com el Jazz.

VISCA EL JAZZ I VISCA EL JAÇ

El meu cotxe

El meu cotxe

Jo tinc un gran cotxe
que és de color groc
li falta una roda
i corre com pot.

Les portes no s'obren
no sap arrencar
no se si algun dia
podrà funcionar.

Jo tinc una capsa,
capsa de cartó.
És el meu cotxe
el millor de tots

Pompeu Fabra

Pompeu Fabra

Disbauxa:

Excés comdemnable, inacostumat, en el menjar. Encara estem indisposats de la disbauxa d'ahir. Hem fet una petita disbauxa.

Excés immoderat d'alguna cosa. Despendre mil pessetes en tres dies: gaires disbauxes com aquesta, aviat no ens restarà ni un cèntim. Tot se n'anava en tiberis, festes, divertiments: allò era una disbauxa.

Capteniment del qui es lliura als delits sensuals immoderadament. Viure en la disbauxa. Lliurar-se a la disbauxa.

Qui era Epicuro primera entrega

Qui era EPICURO?

Entrega primera:

Epicuro, que podriem dir d'Epicuro que no s'hagi dit ja. Aquest personatge tan important per generacions i generacions.

Podriem dir que si va tenir germans segurament va ser el mes gran d'ells, o potser va ser el petit, encara que no queda demostrat si va ser un des germans del mig, i fins i tot si va tenir germans.

La seva vida va ser una vida plena d'experiències, amb moments més bons i d'altres de més dolents, amb angoixes, alegries i desenganys.

De la seva vida sentimental no en saben gaires coses ja que no van trascendir grans fets.

Sobre la seva obra podriem dir varies coses, per a uns és totalment encertada i comparteixen totalment les seves idees, en canvi per altres estudiosos la seva obra no es encertada i no accepten algunes de les seves teories, també trobem un gruix de crítics que no saben com posicionar-se davant de la seva filosofia, troben aspectes encertats i camins oberts cap a l'enteniment de la vida diaria, i grans errades i contradiccions en els camps de la estadística.

Molts som els que admirem aquesta manera d'entendre la vida, però no volem magnificar-la, així la seva obra queda com en una segona fila, quedant molt clar que és el més gran dels filósofs.

Avui pot ser un gran dia

Avui pot ser un gran dia i si no que s'acabi ràpid.

Llevar-se.
Dutxar-se.
Esmorzar.
Treballar.
Tornar a esmorzar.
Treballar.
Dinar.
Tornar a treballar.
Berenar.
Seguir treballant.
Sopar.
Petons.
Dormir.
Somniar.
Tornar a començar.

(BUSCA LA PARAULA MÉS UTILITZADA EN AQUEST POEMA)

Les fotos

Aquest és el culpable de les meves adiccions el seu nom és majúscul el seu so brut els seus dits ràpids, és l'ocell, és el rei del país dels ocells i no cal ser un ornitòleg per gaudir del seu cant.
CHARLIE.

Los señores de Peláez:

" Contigo al fin del mundo" (Lletra i música: Señores de Peláez)

Contigo, conmigo, con todos nosotros al fin del mundo.
-Ésta noche para variar, vamos a bailar a una discoteca.
Voy cargado para variar, de una raya de speed y una bolsa de anfetas.

-Oye mujer, para sacarte a pasear he maqueado el buga, por detrás y por delante, el 205 que conociste,ya no es el mismo, tiene alerones, superturbo y musica disco.

-Va a ser que para variar, no se donde aparcar el puto coche.
Y como siempre para variar, en la cola me paso casi toda la noche.
Cuando entraba para variar, el portero me ha dado una colleja extensa.
Y el camarero para variar, se ha hecho pipí encima de mi mesa.

-Oye mujer mira la cola de la entrada, mira cómo se apartan soy una estrella consagrada, los porteros al verme me besan los zapatos, y en un visto y no visto, entro a hombros en la disco.
Lo siento mujer, pero no va a ser tu noche, me esperan las gogos ellas saben cual es mi coche. Al pesado del discjockey le he pasado ya revista, todo esta preparado, llega el amo de la pista.

-Otra vez para variar, estoy bailando en un rincón oscuro.
Como siempre para variar, ya esta aquí el hombre que me toca el culo.
Y ella para variar, entretenida en otro rincón oscuro.
En definitiva para variar, me meto la pasti y se cambia el mundo.

fi.

Aqui teniu a l'astre Quimi portet. Jo us recomano el seu blog

i els seus filmets.

El seu disc matem els dimarts i els divendres és "estupendu".

En qüestió de personatges un nom FELLINI

Visca Epicuro

charlie de pelaez

Charlie de Peláez mite o realitat.

1-Com es va crear el personatge:

Després de molt de temps investigant en el terreny informàtic sobre la possibilitat de retocar la realitat i descobrir que era possible recotar fotos, retocar videos i fins i tot retocar música i aconseguir gent més esbelta i amb extremitats més imponents i cantants que afinen en un disc enregistrat mentre en els concerts en directe segueixen cridant com a lloques vaig arribar a la conclusió de generar un transformador de personalitat singular i com a prova apareix el personatge Charlie de Peláez.

2- Per què Charlie de Peláez?

Indiscutilbement volia ser un Peláez, quin honor formar part d'aquest gran nom. Trobem grans referencies com el fabulós niño Peláez de Goma espuma , una estupenda Gracita Morales fent de miñona de la residencia Peláez però sobretot el que jo volia ser era un banc de proves de les cançons del fantàstic grup LOS SEÑORES DE PELÁEZ. Es a dir que volia posar a la pràctica la filosofia de les seves lletres. (Aquesta forma de vida està realitzada per professionals no intenteu fer-ho a casa i si ho feu al tanto amb les conseqüències)

La segona intenció era assemblar-me al gran astre Quimi Portet però està demostrat que astre no pot ser-ho qualsevol i per tant l'única cosa que sóc capaç de fer es signar amb una estrella.

I per últim mancava un nom de pila que fos suficientment sòlid i de reconeguda vàlua per suportar un cognom com aquest, molts noms van ser provats i alguns van arribar a la final.
Clint de Peláez, James de Peláez, Volpina de Peláez o Cabiria de Peláez, però per sobre de tots i a un altre nivell estava Charlie de Peláez.
En Charlie de Peláez es junten la nostalgia de saludar-se pel carrer quan era més jove (molt més) "que passa Charlie" i la gran figura del món de la música com va ser Charlie Parker.

3- Recomanacions per a intentar entendre el personatge:

Disc de los Señores de Peláez, blog de quimi portet, pel·lícula Bird de Clint eastwood, i com no el personatges creats per Federico Fellini.

Visca Epicuro