TECHNOVIKING

Diuen que no es mou al ritme de la música....

La música es mou al seu ritme.

I jo afegiria que això és el que em passa a mi quan ballo i encara que jo ho explicava ningú m'entenia.

Està molt bé

No hi ha res com ser éssers assertius i intentar sempre comprendre a la gent que ens envolta.
Si no aconseguim entendre, també podem acceptar o passar del tema que sempre és molt millor que criticar.
Però al que volia referir-me és a l'associació d'edats que fem sobre la gent del nostre entorn. Quin barem fem servir per valorar si son més grans que nosaltres, més petits, o d'edat similar i aquí rau el principal element per fer la valoració que és que en molts casos no sóm conscients de com ens veuen els altres.

Així, per exemple, jo veig a un futbolista famós per la tv i considero que sembla més gran que jo, però a més ho tinc clarissim.., i no em paro a pensar si la gent creuran clarissimament el mateix que jo o per contra ells tenen clarissim que aquell futbolistas és molt més jove que jo.

Davant d'aixó només em queda clar que encara que ell tingui molts més diners que jo o que sigui més jove. Jo sóc més feliç que ell.
Perquè els diners no fan la felicitat no?

Liquid element

Tònica o aigua tònica és una beguda no alcohòlica lleugerament amargant feta amb aigua carbonatada i diveros extractes, entre els quals trobem la quinina.

En el seu origen tenia una funció medicinal per a combatre el pal·ludisme (en època de la colonització europea en països tropicals) i, per tant, contenia prou quinina per ser efectiva; actualment, però, la quantitat de quinina està per sota del llindar terapèutic.

És molt usada sola o en combinacions amb begudes alcohòliques especialment amb ginebra, barreja anomenada popularment gin tonic


La Quinina és un alcaloide cristal·lí blanc de gust amargant, que s'extreu de l'escorça de diverses espècies de plantes anomenades quina del gènere Cinchona. S'usa com a antipirètic, anti-malària i té propietats analgèsiques i antiinflamatòries.

La quinina és un trihidrat cristal·lí soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, i un estereoisòmer de la quinidina.

Es tracta d'un verí per a certs tipus de microorganismes responsables de malalties com el paludisme i a la vegada actua com neurotònic i estimulant. Tot i que pel tractament de la malària, es va deixar d'usar per la utilització de la cloroquina, actualment torna a augmentar el seu ús per l'augment de la resistència de la malària a la cloroquina. També s'ha usat per prevenir la caiguda del cabell, les rampes nocturnes i l'artritis i ha estat usada (amb un èxit relatiu) per al tractament de persones infectades per prions

Quinina

Camaleonic

Camaleonic

No se fins a quin punt ser camaleonic és una qualitat.
Serveix per camuflar-se, passar desapercebut.
És un mecanisme de defensa?
És un mecanisme per a caçar?
Serveix per alienar-se, fugir de la realitat?
Sigui com sigui crec que és una bona manera de sobreviure.

endavant video:

Millor riure que plorar

Aquesta és la veritable realitat de la vida.

El GRAN SI SE QUE

Quan es tanca una porta sempre se n'obren dues

Froscan, el gran obridor de finestres ho va dir:

Ho haveu vist? Poesia visual i sonora de Francesc Montaner.

http://myspacetv.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&videoid=20431681

Finestra oberta

En hores baixes estem volant baix

per camins sense esperança

de cop se't planta un senyal nou

algú que et crida pel teu nom

res tens a perdre no pot ser pitjor

el dau de la vida cal tirar-lo molts cops

puja l'escala no tinguis cap por

troba la llum al mig de la foscor.

Finestra oberta

cent-mil colors pinten el cos mort

que cobriran tot el desconsol

tot tard o d'hora caldrà triar

perquè el camí no s'acaba mai

venen els dubtes no se a on tirar

quin és millor, per on vull anar

un cop has pres la gran decisió

ascendint cotes d'introspecció

mentre el món corre sense saber a on

trobo el nord a les portes del sol.

American Ganster

RECOMANACIÓ:

Una molt bona pel.licula, sobretot si us agraden les pelis de Gansters.

Garrotín del transito

El poeta va parlar i va dir així.

Que poco camino, que corta excursión
ya no queda nada de lo que existió
ni gente ni cosas retuvo el amor
pero la vida vivida puede más que el dolor.

Ahora toca esta noche que nos toca vivir
un poquito más solos sin verla reir
todavia nos queda el eco de su voz
que atrapamos un día en un magnetofon.

http://www.youtube.com/watch?v=nGGDavgQUi8